Simbolisme

El simbolisme és un recurs literari molt comú en les obres de Mercè Rodoreda, especialment en la seva obra narrativa. En farà ús per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges; Rodoreda aconsegueix transformar al lector en un confident involuntari que viu l'angoixa i agonia dels personatges amb només la paraula, els símbols i les imatges.Els referents de la realitat que utilitzà en els seus símbols provenen de la seva imaginació a partir dels seus coneixements culturals adquirits al llarg de la seva vida, en alguns casos, de l'imaginari català com és el cas de les Encantades.Sense abandonar aquests referents, crea un llenguatge simbòlic que pugui ser interpretat pel lector sense gaires dificultats i presenta un alt grau de fabulació en moltes de les seves obres, especialment en les seves últimes obres com Viatges i flors.Segons Pere Gimferrer a Dietari 1979-80, fruit de la recerca d'una perfecció tant formal com lingüística, Rodoreda tingué una cura meticulosa a l'hora de fer ús d'imatges i símbols conceptuals.

Al llarg de la seva obra presentà un gran ventall de dones pertanyents a diferents estaments socials, edats o nivells culturals, a qui en alguns casos donarà veu pròpia a través de l'ús de l'autodiegesi o l'homodiegesi i el monòleg interior el qual és molt característic de l'autora.La soledat i la incomunicació, característiques de les dones rodoredianes, coajuden a la introspecció i al desenvolupament del món interior.

Els personatges protagonistes femenins, a part d'estar condicionats per la problemàtica de la maternitat, també es troben sotmesos a la problemàtica de l'home que en molts casos provoca un desig de trobar un espai propi. Com per exemple, el personatge masculí del Quimet a La plaça del Diamant impedeix la realització personal de la Natàlia que es troba sotmesa a la dominació masculina del seu marit i que fins i tot, li arriba a anul·lar la seva pròpia identitat imposant-li una altra. La Natàlia comença sent una dona tímida, bufona, innocent, bona, etc. En un principi és una persona que es deixa emportar molt pel que diu la gent, a més és bastant reservada. Una vegada accepta que li canviïn el nom a Colometa, comença a passar per situacions que cada vegada es fan més dures i més difícils de superar per a ella, i podem veure l'avenç del personatge clarament, ja que passa de ser la Natàlia a ser la Colometa, dos personatges que encara que siguin la mateixa persona són completament contraposats. 
En haver de resistir totes les injustícies de la vida que se li posen endavant s'ha de fer forta, deixar la seva timidesa, lluitar contra el seu dolor que sent a dins, i fer-se càrrec d'ella mateixa i dels seus fills. La Colometa és representada al llarg de l'obra com una dona sense cap aspiració en la vida, que vol rendir-se però no ho fa, és a dir, és una dona forta, però podem donar per sabut que la Natàlia no hauria pogut amb tot. Per tant aquest canvi de personalitat fa que la protagonista acabi resistint fins al final i acabar amb tot el dolor que la corromp.

Gran part de les dones rodoredianes, per herència de Virginia Woolf, presenten la seva llar com el refugi que els permet aïllar-se de la realitat exterior, que arriba fins a tal punt que sortir a l'exterior de la seva llar familiar els produeix malestar i se senten abandonades. Tant la casa com el jardí en alguns casos, com a l'obra Aloma, es converteixen en un símbol obsessiu que representa la mare que les protegeix en excés del món exterior.

Els símbols més importants que es poden trobar al llarg de l'obra són:

-Els coloms

Ja que tots els canvis que es produeixen en l'historia giren al voltant de l'evolució de les aus. Hi ha dues etapes que descriuen perfectament el fil de l'historia;

La primera etapa és la de pessimisme, en la qual en Quimet decideix que han de criar els coloms i aquests, en entrar a la casa se senten desplaçats, angoixats, i neguitossos, ja que estan tancats en el colomar, cosa que representa clarament la vida de la Colometa amb en Quimet.

La segona etapa d'optimisme, ja que la Natàlia recorda els coloms com si fossin un somni (en els somnis tot és preciós i perfecte) i aquest record la fa fins i tot enyorar-los i durant bastant temps la fa feliç pensar en les aus.

A més es troba una identificació dels coloms amb els marits de la Colometa:

D'una banda, amb el seu primer marit, en Quimet, trobem una clara relació, ja que en el moment en què la Natàlia es casa amb en Quimet comencen a aparèixer els coloms a la seva vida, i sembla que mentre ell segueixi, dient-lo d'una forma, amargant la vida a la Natàlia, els coloms també ho faran. A més en el moment en què en Quimet desapareix de la història i la Natàlia comença a ser lliure, també desapareixen els coloms. Per tant, sembla que animals i amo estan d'alguna manera relacionats.

D'altra banda, amb l'Antoni, el seu segon marit, també podem trobar alguns símbols. Aquest, era a qui li compraven els menjars pels coloms, és a dir, d'alguna forma, ell era qui alimentava els coloms, però després a qui alimenta és a la Colometa i als seus fills.

-L'embut

Aquest estri, encara que no ho sembli, té un paper molt important, ja que representa el que és la vida de la Colometa durant tota la seva pitjor etapa, a més, aquest entra a casa de la Natàlia amb el primer colom, i a partir d'aquest moment començarà el seu malson. La forma de l'embut representa l'angoixa de la Natàlia que cada moment va a més. Tant que en un moment arriba a plantejar-se el suïcidi. L'embut està present fins al moment en què la Natàlia decideix matar els seus fills i després a ella, ja que decideix utilitzar aquest element per a fer-ho.

-Les balances

En forma d'equilibri. La Natàlia cada vegada que passa per davant de les balances gravades a la paret es para a tocar-les, com a símbol d'enyorament a tenir una estabilitat en la seva vida.

-El ganivet

El ganivet té un símbol de venjança, ja que l'agafa en el moment en què planta cara al seu passat tan dur. D'una forma, la Natàlia es queda segura d'haver pogut superar les seves penúries, per tant, va a la seva anterior casa a gravar el nom de ''Colometa'', deixant-lo allà, amb la seva anterior vida.


-Cargol de mar
Simbolitza la pau i l’harmonia. Cada vegada que la Natàlia neteja es para a escoltar-lo com a símbol de necessitar aquesta pau i tranquil·litat.

-Llaços
Poden representar la victòria de la Natàlia en donar a llum, i poder suportar el seu dia a dia.

-Quadre de les llagostes
Representa la diferenciació de sexes, cosa molt important en aquesta novel·la, ja que al llarg d’aquesta es presenten varies situacions masclistes en quant a la relació d’en Quimet i la Colometa.

-Flors i nines

Representen la seva infantesa perduda, i la felicitat i il·lusió d'un nen, ja que ella no va poder aprofitar aquella etapa de la seva vida.