Les obres

Narrativa

Sóc una dona honrada ( 1932): És una novel·la psicològica que tracta d'un adulteri potencial que no s'arriba a consumar entre la Teresa, una dona madura casada amb un notari, i un jove passant que ve al poble a treballar per al marit de la dona. Els sentiments dels dos protagonistes els descriu des de les dues perspectives al llarg dels trenta-set capítols, encara que especialment des de la visió de la Teresa. El jove exerceix de seductor implacable que s'enamora com un adolescent, i ella que s'enfronta a la feblesa humana que superarà, tot i anhelar-ho, les temptacions d'infidelitat per respecte a la seva unió conjugal.

Del que hom no pot fugir (1934): És la biografia d'una jove que manté una relació secreta amb un home madur, que ha exercit de tutor legal de la noia quan quedà òrfena. Ella fuig d'allí, per no perjudicar més la vida del feliç matrimoni. La renúncia a l'adulteri es presenta com un acte antinatural que la portarà a la seva destrucció. La novel·la narra els intents frustrats de repressió dels sentiments i desitjos «del que hom no pot fugir».

Un dia de la vida d´un home (1934): Ramon Rampell, el protagonista d'aquesta novel·la, és un home gentil, tímid i influenciable, que és víctima de la seva dona la qual sempre l'havia pressionat. Quan l'home ja arriba a vell, i cansat de la rutina, decideix seguir els impulsos amorosos que sent cap a la dona del seu amic. Després de diversos temptejos i visites esporàdiques entre els dos, es decideixen a consumar l'amor. Aquesta potencial relació adultera no s'arribarà a consumar mai, vers a les inseguretats que neixen en els dos a l'últim moment; fan que ella es tiri enrere, i deixi a en Ramon sol a l'habitació del mueblé. Mort de pena, se'n torna a peu a casa i sense que ningú s'adonés pel que estava vivint, Ramon se'n va a dormir.

Crim (1936): Crim és una novel·la policíaca que ens relata el misteriós cas d'una sabata abandonada i apunyalada en un sopar a casa de l'escriptor Marià Frena. La investigació la duu a terme en un primer moment l'amfitrió, que juntament amb la resta de convidats, viuran una sèrie d'esdeveniments a mesura que avança la investigació i la nit des d'una òptica irònica i sarcàstica.

Aloma (1938): Relata la història d'amor entre una adolescent solitària i idealista, l'Aloma, i el germà de la seva cunyada, en Robert. Eixa relació comporta un mal estar familiar com també un fracàs en aqueixa relació. Escrita amb narrador omniscient i monòleg interior, ens transporta al complicat món de l'Aloma que es veurà evocada a acarar el seu futur i el del seu fill que ve en camí

Vint-i-dos contes (1958): recull de diferents relats.

La plaça del Diamant (1962): És el relat de la vida d'una noia que pateix un procés de pèrdua d'identitat. La novel·la es desenvolupa des de la Segona república espanyola fins als inicis de la Postguerra. La protagonista és la Natàlia, una jove òrfena de mare que coneix a en Quimet a l'envelat de la Plaça del Diamant durant la Festa Major de Gràcia, i amb el qual es casarà un any més tard. En aquell moment, inicia un procés de pèrdua d'identitat en una submissió completa sota el poder d'en Quimet. En aquell moment deixà de ser la Natàlia per convertir-se en la Colometa.

El carrer de les Camèlies (1966): Relata la infància i maduresa d'una nena abandonada al carrer de les Camèlies anomenada Cecília Ce. Es cuidada per uns pares d'acollida que la trobaren, fins que s'escapa per anar a buscar als seus pares biològics que no coneix. Es mourà pels ambients de la prostitució i de la misèria, i mantindrà diferents relacions amoroses i sexuals, tot reduint la seva vida a fer tombs pels carrers de la ciutat sense rumb.[114]

Fins que un dia, complí el seu somni: anar al Liceu com una princesa, però senti que aquell no era el seu món, i desencisada, tornà a la seva pàtria,aquell carrer de les Camèlies que l'havia vist créixer.

Jardí vora la mar (1967): Ens relata la vida d'un jardiner que ha treballat per diferents amos benestants en una mateixa torre vora el mar durant sis estius de la seva vida. Des de la visió del sensible jardiner, es relaten històries dels senyors, els seus amics i veïns plenes de sentiment. Tot això, amb un protagonista ocult que és el jardí vora la mar que resguardarà tot un conjunt de flors i símbols.

La meva Cristina i altres contes (1967): recull de diferents relats.

Mirall trencat (1974): És el relat de la tràgica vida de tres generacions de la família benestant Valldaura-Farriols de principis del segle XX. La novel·la gira principalment al voltant de la matriarca de la família, Teresa Goday, i posteriorment també de Maria, que pertany a la generació més jove de la família. Tracta el tema de la mort de manera simbòlica, descrivint l'ascens i el declivi dels membres de la família. Ens presenta la història fragmentada i amb múltiples veus com un mirall esbocinat on cada tros de cristall és un moment de la vida dels personatges.

Semblava de seda i altres contes (1978): recull de diferents contes.

Tots els contes (1979):  Recull de diferents contes.

Viatjes i flors (1980): Recull de diferents relats.

Quanta, quanta guerra (1980): L'Adrià Guinart és un jove que, cansat de la seva inexperiència de la vida, decideix anar a veure món i viure aventures amb gent desconeguda, fruit del seu anhel de llibertat. Fuig amb un amic i altres companys al front quan reclamen voluntaris per a la lluita, encara que tornà a fugir sense rumb, aquest cop del front, quan li ho proposen.

La mort i la primavera ( 1986)

Isabel i Maria (1991)

Teatre:

Un dia (1959): Uns transportistes van buidant una casa abandonada, destinada a la demolició l'endemà. A partir d'objectes que troben, tornen records, imatges vinculats amb els antics habitants. Es presenta la història de tres generacions d'una família, sense un ordre cronològic. És un complicat entramat de relacions, tant d'odi com de un difícil amor, un amor desil·lusionat, incestuós, impossible. Al final de l'obra, l'escena queda buida, evidenciant la desintegració de la casa i del seu passat.

El parc de les magnòlies (1976): L'obra transcorre en una plaça en un parc, a la qual ve Marta per observar al seu marit que dia rere dia queda allí amb la seva amant. Sense que aquests la vegin, Marta segueix les seves cites, però alhora coneix a diversos personatges i a través de les seves histories es presenten diverses formes d'amor, com, per exemple, la fascinació amorosa ingènua i el desengany amorós.

El torrent de les flors (1993): Es un recull d'obres de teatre de Rodoreda que conté els textos: Un dia, La Senyora Florentina i el seu amor Homer, L'hostal de les tres Camèlies i El maniquí.

La senyora Florentina i el seu amor Homer (1953): L'obra transcorre a casa de la senyora Florentina al barri barceloní Sant Gervasi. La dona manté durant vint anys una relació amorosa amb Homer, un home casat. La seva vida s'organitza al voltant es les classes de música que dóna i les seves trobades amb les veïnes. Quan mor l'esposa d'Homer, Florentina espera poder arribar a tenir una relació estable amb ell, però li espera un desengany. Tot plegat, es lloa la visió d'una vida d'una dona sola i entre dones soles com una forma de arribar a una tranquil·litat i felicitat.

El maniguí (1979): L'obra transcorre durant l'hivern. Presenta uns personatges marginats, els somnis i fantasies dels quals es desperten a partir del motiu central, que és el maniquí. En el primer acte, tres ancians pobres entren a la barraca amb un maniquí vestit de ballarina. Arran d'aquest impuls, comencen a explicar les seves vides i expressen el seu amor cap al maniquí. Quan un altre captaire es porta al maniquí, tornen a sentir plenament la misèria de la seva pobresa i vellesa. En el segon acte, tres ancianes ordenen roba usada, parlant del seu passat, les seves fantasies i desil·lusions. Quan les porten el maniquí, de nou se senten joves i belles. Al final, les dones treuen la roba del maniquí per posar-se-la, alhora destrossant el maniquí.

L´hostal de les tres camèlies (1973): L'obra transcorre durant una nit, des del vesprejar fins al clarejar en un hostal de camp. Andreu, el propietari de l'hostal viu amb la seva segona esposa, Magdalena, i la seva mare, que després d'un paràlisi es va quedar sense parla. En l'hostal viu també una criada, Camèlia, que és amant d'Andreu, com totes les anteriors empleades de l'hostal. Magdalena sofreix la situació en silenci, però Camèlia no vol conformar-se amb la seva situació d'amant, volent convertir-se en la propietària de l'hostal, cosa que porta a un conflicte amb un desenllaç tràgic.